dilluns, 30 d’agost del 2010

Més fotos d'Òdena







Fotos cedides per Bicicat i Jordi Valldaura.

3 hores de Manresa i anbaso d'Òdena

Aquest si que ha estat un cap de setmana complert ciclisticament parlant. El dissabte vam anar a les 3 hores de resistencia de Manresa, prova que es fa per segon any consecutiu a la zona del congost per la festa major de Manresa. Aquest any repetia, però amb companys d’equip diferents, ja que he corregut amb el Joan i l’Emili. Com l’any passat també hi va haver una part de cursa que es va fer de nit, cosa que la fa una mica més dura encara, ja que de nit la tensió augmenta considerablement. Al final ens va anar força bé, adequant els relleus depenent de les nostres forces, vam aconseguir acabar en la 11ª posisció final d’un total de 67 equips.

I el diumenge vaig anar a l’Anbaso d’Odena, tot i que la motivació no era l’adequada, ja que la nit abans vam acabar molt tard la resistencia, i un cop acabada encara s’havia de deixar la bicicleta en condicions per anar a la cursa de diumenge al mati. Però tot i aixi a les 6 del mati em llevava per esmorzar una mica i anar cap a Òdena. El circuit al començament era molt trencacames, ja que hi havia 3 pujades que era imposible fer-les amb bicicleta i s’havia de posar peu a terra, després d’això s’enfilava cap a Rubió per una pista bastant llarga seguit d’una baixada també per pista (bastant perillosa i molt ràpida), a partir d’aquí el terreny ja era bastant favorable fins a l’arribada, amb alguna pujada curta però dura, i amb alguns corriols que feien que fos més entretingut. El ciruit se’m va fer bastant llarg, ja que portava mal de cames desde el començament, suposo que pel fet d’haver competit el vespre abans, per això vaig intentar anar de menys a més, però el resultat va ser que vaig acabar anant de menys a més per acabar anant una altra vegada cap a menys. Tot i aixi estic satisfet d’haver acabat les 2 proves sa i estalvi, no com la prova de Castellfollit del Boix.

Aquest vespre toca anar una estona de festa major, que amb tanta bici encara no m’ha donat temps.

Fotos cedides per Sara Arjona.