Berga-Santpedor

Un any més per tancar la temporada es va celebrar una nova edició de la popular marxa Berga-Santpedor, aquest any però hi va haver un canvi en el recorregut fins a Casserres, invertint el tram dels caminants amb el dels ciclistes, fent-ho aixi més entretingut ja que fins a Casserres hi havien alguns trams de corriol bastant divertits, tot i que també va fer que fos una mica més lenta de fer.
Al final i per no perdre la costum enlloc d'una marxa va semblar una carrera, ja que només vaig parar als avituallaments a que em timbressin la targeta de pas, completant els 55km (a mi me'n van sortir 59) amb 2h35m16seg.
Ara ja toca recuperar forces, començar un nou projecte i deixar les marxes i les carreres per la temporada que ve.
El de la foto de sota soc jo, tot i que és una mica dificil d'endevinar.

Fotos cursa Pont de Vilomara

V cursa Pont de Vilomara i Rocafort

Un altre diumenge sense competir en bici i si fent-ho corrent, avui he anat al Pont de Vilomara on feien la tradicional cursa de 10 km, composada per un 60% d'asfalt i un 40% de terra, els primers 6 km són molt ràpids, majoritariament plans, a partir del km 6 la cosa ja canvia, començant a pujar aproximadament fins el km 8, a partir d'aqui ja baixa fins el 9, amb un últim km amb tendència a pujar, però el fet de que sigui per dins el poble fa que sigui ràpid de fer.
Personalment els temps han estat més o menys com sempre, estan un total de 42min 57segons, i barallant-me amb la mateixa gent d'anteriors curses.
A partir d'ara intentaré fer alguna duatló de muntanya, que ja en tinc ganes, i és que els trams corrent de les duatlons són més curts, de manera que no perdo tan temps amb els primers corredors.

1ª cursa de muntanya 2.0

Diumenge passat tot i el mal temps vaig anar a Pinedes de Castellnou a correr la 1ª cursa de muntanya que s'hi va disputar.
El recorregut constava de 10,8km, que tot i no ser masses, les pluges de dies anteriors van deixar el terreny ple de fang i amb molts bassals, cosa que va fer endurir molt la cursa. Tot i això va ser molt entretinguda, i és que això de correr pel bosc és molt diferent que no pas fer-ho per dins d'un traçat urbà.

Els primers 3 kms picaven amunt però amb molts trams plans fins i tot amb una mica de baixada, del 3 al 5 la cosa canviava ja que hi havia la pujada més dura de tot el recorregut, pujant fins dalt el dipòsit que hi ha a sobre de l'urbanització, a partir del 5,5 el tereny ja era molt favorable, exceptuant l'últim km que era de forta pujada per un corriol que ens deixava altre cop dins de l'urbanització, agafar l'asfalt i 400mts fins a meta.
A nivell personal les sensacions van ser bones, tot i no entrenar massa corrent, a més el fet de conèixer el recorregut ajuda molt alhora de regular les forces.
Al final vaig acabar en 47è lloc d'un total de 250 participants aproximadament, amb un temps de 51m40s.

Selenika

Un altre any, i ja en van 6, he tornat a anar a la Selenika. Una cursa que potser per la seva distància sempre em crea dubtes alhora d'apuntar-m'hi, i és que les marxes tan llargues no han estat mai les meves preferides. Tot i així, suposo que per les ganes de patir que et fa venir la bicicleta, m'hi vaig apuntar a començaments de la setmana passada. Per acabar-ho d'arreglar el dijous va i em constipo....ja només faltava això!!!!! amb la kilometrada que m'espera el diumenge i constipat com una sopa....
Tot i aixi el dissabte ja estava una mica millor, i el diumenge tot i tenir el pit carregat a les 7:15 ja estavem a Navarcles junt amb el meu germà amb un fred que pelava....

A les 8 puntuals donen la sortida i ja desde els primers kilometres veig que no puc seguir el ritme del meu germà, que era lo que m'havia proposat, amb bastant mal de cames i també mal al pit, suposo que del constipat. Així que no em queda cap més remei que afluixar una mica i anar tirant. Aquest fet suposo que em va anar bé perque no vaig patir de rampes a les cames en cap moment de la cursa, tot i que la sensació que vaig tenir fins a Moià era la d'anar més a poc a poc del normal. A partir de llavors ja vaig poder anar agafant un altre cop el meu ritme, tot i que el pas dels kms es deixaven notar, sobretot a partir de Collsuspina....un cop a l'Estany ja només ens quedava una forta baixada fins a la Ruca, i un senyor pujador fins a Calders, que ens tornava a escalfar les cames de mala manera. Tot i que un cop a Calders, i després d'una bona emboscada en forma de corriols ja tot era favorable fins a Navarcles. Al final vaig acabar el 123 d'un total de 1313 participants després de 5h49m sobre la bicicleta.

Un diumenge diferent

Aquest diumenge passat, enlloc d'anar a l'anbaso de St. Vicenç, vaig decidir canviar de disciplina i me'n vaig anar a correr el cross de l'Ametlla de Merola. Era la primera vegada que feia aquesta cursa, i la veritat és que tant el recorregut, l'organització com l'ambient va estar d'alló més bé.

El recorregut constava de 2 voltes de 5 km cadascuna, en les que es combinava trams d'asfalt, cami i nucli urbà, sent molt variat i havent-hi molta gent animant als corredors. Em sembla que ara que ja es van acabant les curses de btt, m'acostumaré a fer més curses a peu, aixi com també alguna duatló de muntanya.

Fotos 3 hores resistència de Manresa

Imatges cedides per Bicicat.

Més fotos d'Òdena

Fotos cedides per Bicicat i Jordi Valldaura.

3 hores de Manresa i anbaso d'Òdena

Aquest si que ha estat un cap de setmana complert ciclisticament parlant. El dissabte vam anar a les 3 hores de resistencia de Manresa, prova que es fa per segon any consecutiu a la zona del congost per la festa major de Manresa. Aquest any repetia, però amb companys d’equip diferents, ja que he corregut amb el Joan i l’Emili. Com l’any passat també hi va haver una part de cursa que es va fer de nit, cosa que la fa una mica més dura encara, ja que de nit la tensió augmenta considerablement. Al final ens va anar força bé, adequant els relleus depenent de les nostres forces, vam aconseguir acabar en la 11ª posisció final d’un total de 67 equips.

I el diumenge vaig anar a l’Anbaso d’Odena, tot i que la motivació no era l’adequada, ja que la nit abans vam acabar molt tard la resistencia, i un cop acabada encara s’havia de deixar la bicicleta en condicions per anar a la cursa de diumenge al mati. Però tot i aixi a les 6 del mati em llevava per esmorzar una mica i anar cap a Òdena. El circuit al començament era molt trencacames, ja que hi havia 3 pujades que era imposible fer-les amb bicicleta i s’havia de posar peu a terra, després d’això s’enfilava cap a Rubió per una pista bastant llarga seguit d’una baixada també per pista (bastant perillosa i molt ràpida), a partir d’aquí el terreny ja era bastant favorable fins a l’arribada, amb alguna pujada curta però dura, i amb alguns corriols que feien que fos més entretingut. El ciruit se’m va fer bastant llarg, ja que portava mal de cames desde el començament, suposo que pel fet d’haver competit el vespre abans, per això vaig intentar anar de menys a més, però el resultat va ser que vaig acabar anant de menys a més per acabar anant una altra vegada cap a menys. Tot i aixi estic satisfet d’haver acabat les 2 proves sa i estalvi, no com la prova de Castellfollit del Boix.

Aquest vespre toca anar una estona de festa major, que amb tanta bici encara no m’ha donat temps.

Fotos cedides per Sara Arjona.

Més fotos de Castellfollit

Imatges cedides per Sara Arjona.

Anbaso de Castellfollit del Boix

Ja hem fet l’últim anbaso abans del paron d’agost. Aquesta vegada tocava anar a Castellfollit del Boix, era la 4ª prova d’aquest any, la 3ª per mi.
Si es pogués posar un adjectiu a aquest anbaso, aquest seria “quadrat”, no m’ha sortit res bé, a la primera trialera de baixada en una curva a la dreta ja m’he fotut ben llarg, amb la conseqüent pelada amb foradet inclòs al colze, i una altra pelada bastant fonda al genoll.
A partir d’aquí m’han passat 2 coses pel cap, o arribar fins a baix de la trialera i tirar cap al poble, o continuar al meu ritme sense arriscar gens a les baixades. He optat per lo segon, i tot i el mal que em feien les ferides, sobretot amb les branques dels corriols quan m’hi tocaven, he anat tirant bastant bé. Fins que ben passat el primer avituallament, més o menys al km. 13, em toca una branca a l’ull, i lentilla a fora, per acabar d’arrodonir el dia.
La resta fins a meta ha estat un ball continu de pensaments dins el meu cap, plego o no plego, però vist que tan si plegava com si no havia de fer els mateixos kms aproximadament, he decidit continuar fins al final, tot i que quan entrava a un corriol sense la lentilla la sensació no era molt bona, ja que veia 2 corriols i no 1.

Al final he fet el 59 de la general, emprenyat però alhora satisfet d’haver acabat, poder si hagués plegat l’estat animic hagués quedat més tocat.
Ara toca curar bé les ferides, descansar una mica, i tornar a agafar forces per les curses que queden del mes de setembre i octubre.



Imatges cedides per Bicicat.

Més fotos de Manresa

Imatges cedides per Sara Arjona.

Anbaso Manresa

Avui s’ha fet la tercera prova del circuit Anbaso a Manresa, per mi ha estat la segona d’aquest any, i també la més especial que he fet mai desde que vaig amb bicicleta, i no pel fet que es fés a Manresa, ja que sempre agrada fer alguna cursa al costat de casa, sino perque ha fet 5 anys exactes que em van operar d’un cancer, i també pel fet que ha fet exactament 8 mesos que el pare ens va deixar.



Les curses, pedalades, etc… continuen sent sempre iguals, sempre trobes les mateixes cares conegudes, pots estar més o menys en forma, tot i que normalment la gent cada cop va més ràpida, i si vols fer els mateixos resultats d’un any per l’altre t’hi has d’esforçar cada cop més.
Però el que si ha canviat i cada cop trobo més a faltar és trobar-te a tu, pare, a l’acabar cada cursa…tot i que avui he pedalat amb les mateixes ganes que si m’estessis esperant a l’arribada.



L’Anbaso de Manresa ha estat ràpid i no tan tècnic com el de Valls de Torruella, tot i que bona part del recorregut eren corriols i alguna trialera, personalment m’he trobat bastant bé i he acabat en el lloc 41 d’un total de 195 corredors. L’únic però que se li podria fer a la cursa ha estat la senyalització, ja que en alguns trams de la mateixa era bastant fácil equivocar-te.
Aquí us deixo les meves fotos.




Imatges cedides per Bicicat.

Anbaso Valls de Torruella

Ahir vaig disputar el meu primer Anbaso de l'any, tot i que era el segon del circuit, ja que a Sant Pere no hi vaig anar.

El circuit era molt dur i molt trialero, massa per mi!!!!!! Aquest tipus de baixades tan dretes em fan molt respecte, i això em fa caminar més del que jo voldria.... però suposo que ja vindran circuits que em vagin més bé. Tot i aixi les sensacions no van ser dolentes, sobretot a la primera hora i mitja de cursa, en la que em vaig trobar bastant bé. Tot i que els últims 8 kms se'm van fer inacabables, amb rampes a les cames i molt cansat de braços, sobretot a les últimes trialeres. Suposo que deu ser normal ja que en lo que va d'any no havia fet cap cursa fins ara.
Ara a esperar la següent prova que es farà a Manresa el 25 de juliol.


Imatges cedides per Bicicat.

Aquest si que és el jefe!!!!!!

La Trans Germany explicada pel meu germà, l'Octavi.

HO HEM ACONSEGUIT!!!

El passat 5 de Juny el Joan i jo vam completar amb èxit la Trans Germany 2010. Es tracta d’una prova que consta de quatre etapes de resistència en btt que transcorre pels Alps entre Alemanya i Àustria.

El primer dia -2 de juny- sortiem de Garmisch-Partenkirchen i acabavem a la ciutat de Bregenz -5 de juny-.

Ha estat la prova esportiva més dura de la meva vida, per la duresa del recorregut i pels dos primers dies de pluja, neu i fred, DURISSIM!!!.

El ritme de carrera era trepidant, des del primer minut s'anava a fons, encadenàvem pujades de desnivells brutals amb baixades per pistes i camins asfaltats rapidíssims i senders preciosos per boscos increïbles.

La primera i segona etapa las vam fer sota la pluja tirolesa (va ploure 3dies seguits sense parar), per mi la primera va ser la més dura ja que em va costar molt agafar el ritme potser pel fred, alçada, nervis.... fins el km 40 no vaig començar a tenir bones sensacions, a partir d'aquí vaig anar, de menys a més, com és habitual en mi.

La segona etapa, molt millor, des del principi a tope amb un bon ritme de carrera, 2 etapes de "pur btt" centreuropeu, amb pluja, fred, i molt fang !!!

El tercer dia va sortir el sol, per fi! ens vam poder treure els xalecos, parneres, botins...., va ser l'etapa més curta però segurament la més dura ja que era un puja i baixa constant amb 4 ports seguits amb 2 de duríssims (de lo més dur que recordo), en el 2on després de pujar quasi 1h amb pendents de més del 20% tenies quasi 1km amb 2 pams de fang i bici a l'esquena "TERRIBLE".

El quart dia l'etapa més lleugera "només" 1350mts de desnivell positiu en 75km. dels quals la meitat per asfalt, em pensava que el cansament dels corredors faria afluixar el ritme però va ser al revés, vam rodar a tope, fent una mitja de 25km/h. amb esprint de 500mts inclòs, BRUTAL!!!.

Sort n'he tingut del suport incondicional de la meva dona, a cada final d'etapa allà estava amb la seva rialla! amb la motxilla plena de roba seca, menjar, beguda... I es que sense ella i la Marina tot això no hagués estat possible, a part de la logística ens han cuidat com dos professionals.

Gràcies Alba per tenir tanta paciència.... ets la millor!!!.

Em considero un privilegiat d'haver viscut una experiència com aquesta, i és que la satisfacció que tens quan trepitges la línia d'arribada és indescriptible, et passen moltes coses pel cap, però el primer pensament va pels que t'estimes, i els que ja no hi són, tot i que aquests dies t'he sentit molt aprop pujant i baixant muntanyes. Va per tu pare!

Enrera queden 4 dies de patiment, somriures, llàgrimes, molta adrenalina i bon mountainbike.

L'any que ve més...

CLASSIFICACIÓ:

1ª ETAPA: (81km, 2154mts): 4h,29min (113é MASTER)

2ª ETAPA: (75km, 1863mts): 3h,46min (80é MASTER)

3ª ETAPA: (55km, 1830mts): 2h,56min (80é MASTER)

4ª ETAPA: (75km, 1365mts): 3h,06min (19é MASTER)

GENERAL FINAL: 71é MASTER de 470 inscrits

Fotos de la Trans Germany

Aqui només us n'he penjat 3, però properament ja penjaré la resta de les fotos.

CRAFT BIKE Trans Germany

El passat 5 de juny es va acabar una de les proves més dures que es fan al nostre continent amb btt, la Craft Bike Transgermany, una volta que consta de 4 etapes que passa pels alps alemans i austriacs, amb un total de 285 km., i 7209 mts de desnivell acumulat de pujada.

Aquest any hi va haver la participació de 2 corredors de casa nostra, el meu germà l’Octavi i el Joan Pallàs, i vist el resultat cal dir que els va anar molt bé. Fent una cursa en la qual van anar de menys a més tal com ho demostren les classificacions de cada etapa, fent una molt meritoria última etapa, en la qual van acabar el 19è i el 15è respectivament.

Amb tot van completar la volta en la 71ena i la 60ena posició de la general final, d’un total de 470 corredors aproximadament en la seva categoría (Master).

Tot i arribar força cansats, sobretot mentalment, ja estan pensant en un nou repte, que encara no han aclarit, de cara a la temporada vinent. Ara toca descansar i agafar forces de cara a les curses que venen.

Més endavant ja penjaré fotos de la cursa un cop me les hagin passat.

Com es pot estar tan sonat!!!!!!!!

Una vegada que ja m'he venut el cotxe, ja puc començar a penjar coses noves, de moment de bicis poca cosa ja que fa 1 mes que quasi ni la toco (per lesió), pero si que us penjo un parell de videos d'ski on es veu que aquests paios poca cosa tenen al cap...



http://www.youtube.com/watch?v=9YWbgYyGX7g&feature=related






http://www.youtube.com/watch?v=TQ1T3W6y05U&feature=related